Sense categoria

La importància d’incloure la mirada interseccional en els projectes de mentoria social

Meritxell Puértolas, Tècnica de mentoria del Programa Zing; i Laura Prego, Project Manager del Programa Zing.

És important incloure la mirada interseccional en els projectes de mentoria social per a promoure l’equitat, el respecte a la diversitat i la inclusió. La interseccionalitat ens convida a comprendre com diverses identitats i factors interactuen en contextos de poder i opressió, i com aquestes diferències influeixen en les experiències de les persones.
En aplicar la mirada interseccional en els programes de mentoria social, es poden dissenyar intervencions més inclusives i respondre de manera efectiva a les necessitats específiques de cada individu. És fonamental reconèixer els privilegis i opressions presents en la societat per a generar espais segurs on cada persona pugui ser escoltada i respectada.
La mentoria social no sols busca acompanyar a les persones, sinó també fomentar comunitats implicades i solidàries, promovent la participació i l’intercanvi d’idees. A través d’aquesta pràctica, s’aspira a construir relacions basades en el respecte mutu, la diversitat i la cohesió social.
En resum, integrar la perspectiva interseccional en els projectes de mentoria social és fonamental per a promoure la justícia social, la transformació comunitària i la construcció d’identitats inclusives i obertes al diàleg.

El nivell d’estudis de les persones: un factor determinant en la salut i l’esperança de vida?

La formació acadèmica que assoleix una persona pot definir les seves condicions vitals, per aquest motiu, reduir l’abandonament escolar prematur pot ser un factor clau en l’esperança de vida de la societat.

Lali Bueno, Tècnica de formació del Programa Zing; i Verónica González, Project Manager del Programa Zing.

El nivell d’estudis pot ser un factor determinant en l’esperança de vida i la salut, i això és especialment rellevant en contextos socioeconòmics vulnerables, on l’educació no sols influeix en el benestar individual, sinó també en el desenvolupament de comunitats senceres.

Les dades evidencien que l’educació exerceix un paper fonamental en la millora de les condicions de vida i el benestar econòmic de les persones, proporcionant eines i coneixements que permeten als individus accedir a millors ocupacions i, per tant, a una qualitat de vida superior.

No obstant això, és alarmant que l’abandó escolar prematur sigui més prominent en llars desfavorides, la qual cosa no sols redueix les oportunitats futures d’aquests joves, sinó que també afecta directament el seu desenvolupament vital i les seves perspectives a llarg termini. Aquest fenomen crea un cicle de pobresa que es perpetua al llarg de les generacions. L’evidència suggereix que els individus amb un nivell d’educació més alt tenen una esperança de vida més llarga, millors condicions de vida, i una salut en general més robusta, ja que solen estar més informats sobre hàbits saludables i accés a serveis de salut.

Encara més, les persones amb un nivell educatiu més baix perceben la seva salut com a pitjor, la qual cosa pot influir en el seu benestar emocional i psicològic, creant una sensació de desesperança. Aquest article destaca la importància de la prevenció de l’abandó escolar prematur com a tasca crucial per a millorar les condicions de vida i la salut de futures generacions. Fomentar un entorn educatiu inclusiu i accessible és fonamental per a trencar el cicle de desavantatge i assegurar que tots els joves tinguin l’oportunitat d’aconseguir el seu màxim potencial.

Una avaluació holística dels acompanyaments de mentoria

Alba López Martínez i Víctor González Núñez, Tècnica de mentoria i Coordinador de l’eix d’acompanyament.

La mentoria socioeducativa s’ha consolidat com una eina fonamental, encara que el seu impacte ha estat poc avaluat empíricament. Durant el primer Congrés de la Xarxa Iberoamericana de Mentoria (RIMI), es va destacar la importància d’avaluar aquests processos per a mesurar el seu impacte real i millorar contínuament.

Per a abordar aquesta necessitat, el projecte de Mentoria Zing va desenvolupar l’Índex de Qualitat dels Acompanyaments (IQA), basat en 25 indicadors clau. Aquests indicadors inclouen dades objectives com la durada de la relació i el nombre de trobades, així com avaluacions del jove i del mentor.

L’IQA facilita la interpretació dels escenaris, la justificació davant finançadors i la comparació entre diferents projectes. Encara que l’autoavaluació pot presentar biaixos, es complementa amb avaluacions qualitatives per a obtenir una visió més completa.

Creat durant el curs 21/22, l’IQA ha estat millorat anualment per a obtenir resultats més precisos i útils. Aquesta eina és essencial per a avaluar l’impacte i la qualitat de les relacions de mentoria, proporcionant una visió objectiva que contribueix a l’èxit dels programes de mentoria socioeducativa.

Una mirada social a l’Abandonament escolar Prematur (AEP)

Berta Viader, Tècnica de formació Programa Zing; i Clara Vicente, Project Manager Programa Zing

El recent informe PISA 2022 ha tret a la llum desigualtats regionals en l’educació espanyola, generant un debat entorn de la qualitat de la mateixa i els nombrosos factors que l’afecten. Dins d’aquest context, és essencial abordar el problema de l’Abandó escolar Prematur (AEP). Per això, hem estudiat les dades més actuals a nivell europeu i espanyol, i examinat les seves causes, conseqüències i possibles solucions.

Què és l’AEP a Espanya?

L’AEP es refereix al percentatge de joves de 18 a 24 anys que, malgrat haver conclòs l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), no continuen amb els seus estudis postobligatoris.

Les situacions que causen l’AEP són diverses i poden ocórrer en diferents moments: durant l’ESO, en la transició a l’educació postobligatòria o durant l’etapa postobligatòria (Curran i Montes, 2022).

Encara que la taxa d’AEP a Espanya ha decrescut un 10% en els últims deu anys, les dades continuen sent alarmants i superen la mitjana europea. Amb un índex d’AEP de 13,9% en 2022, Espanya és el segon país europeu amb més índexs d’AEP, només per darrere de Romania.

Per què ocorre l’AEP?

La problemàtica de l’AEP és complexa i multifacètica, i no pot ser atribuïda únicament a les habilitats o mèrits individuals dels joves. S’han de considerar factors estructurals com el nivell d’ingressos, gènere, nacionalitat, lloc de residència, estructura familiar, entre altres.

Un estudi recent a Catalunya va trobar que existeix una relació directa entre els recursos econòmics familiars i la taxa d’AEP (Curran i Montes, 2022). L’abandó escolar se situa principalment en els joves de major vulnerabilitat econòmica i social, i es troba profundament vinculat a la desigualtat social i estructural.

Com afecta l’AEP?

L’AEP té conseqüències a nivell individual i comunitari. Abandonar els estudis primerencament afecta al desenvolupament personal dels joves i a les seves oportunitats laborals futures. A més, perpetua la desigualtat socioeconòmica en les poblacions amb menors ingressos per càpita.

Com podem abordar l’AEP?

Per a afrontar l’AEP és necessari reduir les desigualtats socials que afecten la continuïtat educativa dels joves en situació de vulnerabilitat. Des del Programa ZING, proposem tres vies principals: l’orientació professional primerenca i personalitzada, beques econòmiques no meritocràtiques i l’acompanyament individualitzat durant l’etapa formativa.

A més, per a entendre millor l’AEP és fonamental obtenir dades específiques sobre la realitat social i educativa dels joves i el seu benestar subjectiu. Per això, en ZING Programme hem iniciat un estudi de recerca que ens permetrà identificar patrons associats amb l’AEP i dissenyar accions per a mitigar els seus efectes.

La importància de desenvolupar programes d’ocupabilitat flexibles per a joves provinents de contextos socioeconòmics vulnerables.

Arianna Ranesi Murillo, Tècnica ZING Beques, Àrea Ocupabilitat

Sempre que decidim estudiar, estem realitzant una inversió. La importància i l’abast d’aquesta inversió, ja sigui en termes de temps, recursos o diners, seran determinats per diversos elements, com la durada del programa acadèmic, la complexitat dels estudis o el seu cost econòmic. Per tant, l’elecció d’una trajectòria educativa estarà fortament influenciada per la capacitat d’inversió de cada persona o família.

Quan es tracta de triar un camí educatiu, els joves han de comptar amb cert capital econòmic que pugui suportar no obtenir beneficis o retardar la seva obtenció a curt termini. Aquells que necessitin rendibilitzar ràpidament la seva inversió educativa no podran assumir aquest cost i és més probable que acabin els seus estudis després de cursar un Grau Mitjà i no arribin a accedir a un Grau Superior o cursar estudis universitaris. Fins i tot dins de la mateixa universitat, poden optar per un itinerari acadèmic menys costós.

És important considerar també la capacitat d’aprofitar la formació que es desitja cursar. Perquè un jove pugui fer un ús efectiu dels recursos educatius, és necessari que compti amb condicions socials, escolars i familiars bàsiques que li brindin l’estabilitat suficient per a dedicar-se a la seva formació acadèmica (Vallvé, 2015). Quan aquestes condicions favorables no estan garantides, augmenta el risc associat a la inversió, ja que no podrà destinar exclusivament els seus recursos (temps, dedicació, esforç, etc.) a superar els seus estudis. Com s’esmenta en l’informe sobre “Abandó escolar Prematur de la Fundació Bofill”, els estudiants provinents d’entorns amb majors recursos econòmics presenten taxes d’abandó per sota de l’1%, mentre que aquells que provenen de contextos més vulnerables ho fan en gairebé un 20%.

Aquí és on es destaca una altra forma de desigualtat que sovint es passa per alt: la capacitat d’afrontar el fracàs. És a dir, tenir la certesa de comptar amb una opció alternativa en cas de no aconseguir l’èxit (com prolongar els anys d’estudi, repetir assignatures, canviar d’itinerari o de centre) ens situa en un escenari molt més suportable que aquell en el qual ens trobaríem si no tinguéssim aquesta opció. En avaluar ràpidament els costos, aquells que saben que no tenen una opció B (i necessiten garantir l’èxit de la seva inversió) és més probable que triïn un camí més segur. Per tant, cometre errors també es converteix en un privilegi.

Basant-nos en l’anterior, es pot afirmar que un programa de beques dirigit a joves en situació de vulnerabilitat econòmica i social, que tingui en compte aquesta premissa i sigui més tolerant davant possibles errors, tindrà un impacte més significatiu en la lluita contra les desigualtats socials i educatives. Tal com afirmen Mullainathan i Shafir, “(un programa flexible) possibilita que les oportunitats concedides a les persones s’ajustin a l’esforç que li dediquen i a les circumstàncies que afronten. No elimina la necessitat de treballar intensament, més aviat permet que aquest esforç intens doni millors resultats als qui responen al desafiament.” (Mullainathan i Shafir, 2016). En conclusió, com més flexible sigui l’ajuda, més riscos podrà assumir el jove, la qual cosa li permetrà optar per inversions acadèmiques més prometedores que finalment l’encaminaran cap a sectors laborals nous i millors, i així trencar el cicle de desigualtat del qual provenia, o almenys no impedir-ho.

Laura Herrando, Project Manager de Zing Inserció laboral, Àrea d’Ocupabilitat

La intermediació laboral és un procés que busca facilitar la connexió entre ocupadors i treballadors, amb l’objectiu de trobar un ajust entre les necessitats del mercat laboral i les habilitats dels candidats. Actua com un pont entre tots dos grups i és especialment important per als col·lectius vulnerables que enfronten desafiaments addicionals en buscar ocupació. A Espanya, el problema de la desocupació estructural és especialment rellevant, especialment entre els joves, amb taxes de desocupació més altes que la mitjana de la Unió Europea i dels països membres de l’OCDE.

Segons el Consell Econòmic i Social, només una de cada quatre persones desocupades acudeix als serveis d’ocupació i aquests gestionen menys del 5% de les vacants. Per tant, la cerca d’ocupació es concentra principalment en portals d’ofertes online i contactes personals.

La nova Llei d’Ocupació, Llei 03/2023, té com a objectiu millorar l’ocupabilitat i la intermediació laboral. La futura Agència Espanyola d’Ocupació s’espera que millori l’impacte dels serveis públics d’ocupació i publiqui una “taxa d’intermediació” oficial per a mesurar la seva evolució.

La intermediació laboral enfronta desafiaments en la inserció laboral de col·lectius vulnerables, com l’estigma i la discriminació, l’accés limitat a recursos educatius i la falta de consciència sobre oportunitats laborals. A més, és important que els processos d’intermediació siguin àgils per a satisfer les demandes de les empreses.

Des de la Fundació Nous Cims hem desenvolupat una eina tecnològica que utilitza la intel·ligència artificial per a connectar oportunitats laborals amb candidats de manera pràcticament immediata a través de Whatsapp. Això permet una difusió àgil i proactiva de les ofertes i una resposta immediata dels usuaris, la qual cosa agilitza el procés de preselecció i derivació de candidats.

Hannes Brandt, Programme Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

Maria Rosal, Project Manager ZING Vocació, Àrea d’Ocupabilitat

En un context de ràpids canvis socials i tecnològics, l’orientació vocacional es presenta com a crucial per a preparar als joves davant la incertesa laboral. És important invertir en aquest àmbit com un enfocament estratègic per a guiar a les futures generacions en un mercat laboral imprevisible i dinàmic.

Els canvis accelerats en la societat i la tecnologia provocaran l’obsolescència d’uns certs camps professionals i l’emergència de nous, dificultant el seu seguiment per part del sector educatiu. Les trajectòries professionals ja no són lineals, i l’èxit laboral depèn cada vegada més de l’adaptabilitat i l’aprenentatge continu.

Organitzacions internacionals, com la Comissió Europea i la UNESCO, criden de manera unànime a augmentar la inversió en orientació professional. Se subratlla que l’orientació no ha de ser un apèndix de l’educació, sinó un component essencial per a donar propòsit a la formació, ajudant els estudiants a identificar els seus interessos i metes professionals.

En el context espanyol, es destaca la importància d’una orientació sistemàtica i d’alta qualitat per a promoure la igualtat d’oportunitats i combatre l’abandó escolar prematur. A Catalunya, encara que s’han implementat mesures per a abordar aquest problema, s’assenyala que les inversions actuals poden no ser suficients, considerant els costos significatius associats a l’abandó i canvi de carrera dels estudiants en les universitats espanyoles.

La importància de reconèixer la labor dels orientadors i les limitacions que enfronten

L’alta càrrega de responsabilitats i la falta de temps obstaculitza als orientadors poder brindar una orientació adequada als alumnes. Els canvis profunds en l’entorn educatiu i laboral requereixen no sols una millora quantitativa en l’orientació professional, sinó també estàndards qualitatius nous. És important que hi hagi col·laboració entre diversos actors, com a docents, tutors, famílies i l’entorn escolar, per a proporcionar una orientació més efectiva.

És necessari adaptar l’orientació a les demandes actuals del món laboral postobligatori. Igual que en un sistema sanitari, és crucial que s’inclogui professionals especialitzats en diferents àrees i una coordinació efectiva entre actors clau. Advocant per una orientació que s’adapti a la realitat canviant i s’integri de manera contínua al llarg de tota la vida professional.

La bretxa entre el sector educatiu i el món professional

La bretxa existent entre el sector educatiu i el món professional està evidenciada per la falta de familiaritat dels joves amb diverses professions. És important poder establir una connexió constant entre l’escola i el món professional, proposant models com els Gatsby Benchmarks a Anglaterra i el World of Work als EUA.

Serà necessari establir un marc comú que permeti als joves conèixer-se a si mateixos, identificar els seus interessos vocacionals i adaptar-se a un món laboral en constant canvi. I que hi hagi una col·laboració entre actors locals, com a municipis i entitats empresarials, per a facilitar aquesta connexió.

En resum, el redisseny i enfortiment de l’orientació és urgent davant els canvis socials i tecnològics. Per això, requereix un enfocament holístic, on l’orientació sigui un sistema complementari que involucri a experts, el món professional, l’entorn escolar i actors locals, amb un marc comú, però una coordinació local o regional. La implementació reeixida requerirà voluntat de canvi, diàleg i cooperació entre totes les parts involucrades.

Laura Prego, Tècnica ZING Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat

En els últims anys, ha sorgit un creixent interès en Espanya cap a la mentoria social com un recurs efectiu per a recolzar a grups en situacions de vulnerabilitat. Diversos estudis recolzen els beneficis d’aquesta metodologia (DuBois & Rhodes, 2008), que es fonamenta en la creació de llaços de confiança entre persones mentores i mentorades, amb repercussions tant a nivell individual com en la societat íntegrament.

La meta de la mentoria dins del projecte ZING és estimular el creixement psicosocial i competencial dels joves, en una etapa crucial del seu desenvolupament d’identitat i autoestima. Els efectes positius del suport d’un mentor es manifesten en diferents aspectes, des del desenvolupament d’habilitats socials fins a millores notables en el benestar emocional i psicològic. A més, en línies generals, s’ha constatat com un factor determinant en la disminució de conductes de risc i en la promoció d’assoliments acadèmics positius (Feu i Prieto-Flores, 2015).

No obstant això, l’impacte de la mentoria no es restringeix a les persones mentorades. La relació bidireccional establida també enriqueix als mentors, presentant-se com una oportunitat d’aprenentatge mutu que contribueix a l’eliminació d’estereotips i prejudicis associats a grups culturals, classes socials o generacions específiques (Agullo, 1997).

En connectar amb individus provinents de contextos diversos, els mentors assumeixen un compromís profund amb la diversitat i se submergeixen en un procés continu d’aprenentatge. Aquest enriquiment personal els capacita per a advocar per la justícia, respectar els drets i la dignitat de les persones, convertint així a la mentoria en un pont que fomenta la comprensió mútua i l’empatia.

S’ha demostrat que la inversió en relacions humanes és essencial per a construir una societat més unida i comprensiva. Aquest enfocament capacita a les persones mentorades per a ser agents actius de canvi en les seves pròpies vides i els proporciona les eines necessàries per a establir relacions similars en el seu entorn natural.

D’aquesta manera, la mentoria social, en la seva essència, s’erigeix com un motor de canvi social, desafiant les convencions tradicionals en les polítiques socials i promovent relacions basades en el suport mutu en lloc de jerarquies assistencials.

Alba López, Tècnica ZING Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat

La qüestió de les competències és actualment un tema destacat tant en l’àmbit educatiu com en l’empresarial. La connexió efectiva entre aquests dos sectors contribueix a la preparació dels joves per a enfrontar els reptes del mercat laboral i millorar les seves perspectives d’ocupació. El propòsit d’aquest article és identificar les disparitats i semblances entre tots dos àmbits, establint un marc teòric per al desenvolupament i un pla d’intervenció col·laboratiu, centrant-se metodològicament en programes de mentoria com a complement als models socioeducatius.

L’enfocament teòric es construeix a partir de dos conceptes fonamentals: les competències educatives i les competències laborals.

En l’àmbit educatiu, la LOMLOE distingeix dos tipus de competències: bàsiques i específiques, reflectides en el nou currículum. Es defineixen com a competències clau aquelles necessàries per a la realització i desenvolupament personal, l’ocupabilitat, la integració social, l’estil de vida sostenible, l’èxit en societats pacífiques, el mode de vida saludable i la ciutadania activa (Recomanació del Consell de la UE, 2018). Aquestes competències es desenvolupen al llarg de la vida, abastant la infància, l’edat adulta i s’adquireixen a través d’aprenentatge formal, no formal i informal en diversos contextos, com la família, el treball i la comunitat (LOMLOE, 2020).

En l’àmbit empresarial, les competències laborals es defineixen com l’aplicació de coneixements, habilitats i comportaments en l’acompliment laboral. Es divideixen en competències bàsiques, que inclouen habilitats intel·lectuals, actituds i elements no cognitius, i competències específiques, relacionades amb coneixements adquirits mitjançant formació.

Influència de l’entorn i context

El context en el qual neix i es desenvolupa un individu exerceix un paper crucial en el desenvolupament de les seves competències. Bronfenbrenner proposa el model ecològic, que il·lustra com diversos sistemes afecten l’individu, des del microsistema (família, escola, grups d’amics) fins al macrosistema (creences culturals i valors).

En el cas dels joves beneficiaris del programa Zing, que provenen d’un context vulnerable, enfronten desafiaments addicionals en el seu desenvolupament. El programa ofereix una beca econòmica per a continuar estudis superiors i recursos complementaris, com a orientació vocacional, mentoria socioeducativa, inserció laboral i una xarxa de més de mil tres-cents joves en situacions similars. Aquestes mesures estan dissenyades per a ajudar els joves a trencar el cicle de la pobresa mentre es promou el desenvolupament de competències.

Mentoria socioeducativa

La mentoria exerceix un paper crucial en el programa Zing, ja que facilita la creació de vincles amb els joves, no sols amb el mentor, sinó també amb l’equip encarregat de supervisar les relacions. Això assegura la qualitat de les interaccions, fomentant la cohesió social, el desenvolupament competencial i el benestar emocional mitjançant trobades individuals i activitats culturals grupals.

En conclusió, és fonamental destacar la cerca de rigorositat del projecte mitjançant la creació d’instruments avaluatius per a mesurar l’impacte real d’aquestes relacions. Això permet extraure conclusions qualitatives d’aquesta metodologia amb múltiples possibilitats.

• Echeverría, B., Isus, S., Martínez, M.P. y Sarasola, L. (2008). Orientación profesional. Barcelona: UOC.
• Linares, E. T., Vilariño, C. S., & Villas, M. A. (2002). El modelo ecológico de Bronfrenbrenner como marco teórico de la Psicooncología. anales de psicología, 18.
• LOMLOE. Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre. (2020). FlippingBook. Recuperado 29 de abril de 2023, de https://documentos.anpe.es/ANPE_LOMLOE/

Víctor González Núñez, Project Manager de Mentoria del Programa Zing

L’educació s’enfronta a un dilema entre l’art i la ciència. Sovint, les intervencions educatives es basen en la intuïció i creences culturals, la qual cosa planteja preocupacions sobre la falta de coneixement sobre el seu impacte i legitimitat en la societat. Avaluar és un procés sistemàtic que recopila, analitza i interpreta dades per millorar la qualitat d’una intervenció. És responsabilitat de tots establir marcs comuns de referència per a recollir evidència de l’impacte de les intervencions educatives.

Des de ZING Programme utilitzem la mentoria (un procés d’acompanyament de duració predefinida) per a abordar quatre problemàtiques principals, l’abandó escolar, el desenvolupament d’habilitats metacognitives, el benestar psicològic i la reducció d’actituds xenòfobes, homòfobes o aporòfobes. S’ha implementat una Teoria del Canvi que identifica problemes, recursos, activitats i resultats esperats, i s’han fet servir diverses eines d’avaluació per a mesurar l’impacte en aquestes problemàtiques.

Durant l’any vinent i al costat de la Coordinadora de Mentoria Social i altres entitats, es crearà una eina d’avaluació i anàlisi del desenvolupament de competències transversals en el marc de la mentoria. L’avaluació d’impacte és fonamental per a mesurar l’efectivitat dels projectes de mentoria, guanyar legitimitat i millorar contínuament. I és imprescindible per a guanyar legitimitat davant joves en context de vulnerabilitat, així com davant la societat civil i els finançadors.

Dos desafiaments importants són l’avaluació a llarg termini i la creació de grups de control per a atribuir els efectes correctament. Això permetrà una avaluació més precisa i completa dels projectes de mentoria.

• Alegre, M. (2016). ¿Educación, arte o ciencia? Fundación Europea Sociedad y Educación
  https://www.sociedadyeducacion.org/blog/educacion-arte-o-ciencia/
• Dubois, D., Holloway, B., Valentine, J., Cooper, H. (2002). Effectiveness for mentoring programs for youth. American Journal of Community Psichology. 97-157.
• Preston, Prieto-Flores & Rhodes, (2009). Mentoring in context: a comparative study of youth mentoring programs in the United States and Continental Europe.