Month: novembre 2023

Laura Prego, Tècnica ZING Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat

En els últims anys, ha sorgit un creixent interès en Espanya cap a la mentoria social com un recurs efectiu per a recolzar a grups en situacions de vulnerabilitat. Diversos estudis recolzen els beneficis d’aquesta metodologia (DuBois & Rhodes, 2008), que es fonamenta en la creació de llaços de confiança entre persones mentores i mentorades, amb repercussions tant a nivell individual com en la societat íntegrament.

La meta de la mentoria dins del projecte ZING és estimular el creixement psicosocial i competencial dels joves, en una etapa crucial del seu desenvolupament d’identitat i autoestima. Els efectes positius del suport d’un mentor es manifesten en diferents aspectes, des del desenvolupament d’habilitats socials fins a millores notables en el benestar emocional i psicològic. A més, en línies generals, s’ha constatat com un factor determinant en la disminució de conductes de risc i en la promoció d’assoliments acadèmics positius (Feu i Prieto-Flores, 2015).

No obstant això, l’impacte de la mentoria no es restringeix a les persones mentorades. La relació bidireccional establida també enriqueix als mentors, presentant-se com una oportunitat d’aprenentatge mutu que contribueix a l’eliminació d’estereotips i prejudicis associats a grups culturals, classes socials o generacions específiques (Agullo, 1997).

En connectar amb individus provinents de contextos diversos, els mentors assumeixen un compromís profund amb la diversitat i se submergeixen en un procés continu d’aprenentatge. Aquest enriquiment personal els capacita per a advocar per la justícia, respectar els drets i la dignitat de les persones, convertint així a la mentoria en un pont que fomenta la comprensió mútua i l’empatia.

S’ha demostrat que la inversió en relacions humanes és essencial per a construir una societat més unida i comprensiva. Aquest enfocament capacita a les persones mentorades per a ser agents actius de canvi en les seves pròpies vides i els proporciona les eines necessàries per a establir relacions similars en el seu entorn natural.

D’aquesta manera, la mentoria social, en la seva essència, s’erigeix com un motor de canvi social, desafiant les convencions tradicionals en les polítiques socials i promovent relacions basades en el suport mutu en lloc de jerarquies assistencials.

Alba López, Tècnica ZING Mentoria, Àrea d’Ocupabilitat

La qüestió de les competències és actualment un tema destacat tant en l’àmbit educatiu com en l’empresarial. La connexió efectiva entre aquests dos sectors contribueix a la preparació dels joves per a enfrontar els reptes del mercat laboral i millorar les seves perspectives d’ocupació. El propòsit d’aquest article és identificar les disparitats i semblances entre tots dos àmbits, establint un marc teòric per al desenvolupament i un pla d’intervenció col·laboratiu, centrant-se metodològicament en programes de mentoria com a complement als models socioeducatius.

L’enfocament teòric es construeix a partir de dos conceptes fonamentals: les competències educatives i les competències laborals.

En l’àmbit educatiu, la LOMLOE distingeix dos tipus de competències: bàsiques i específiques, reflectides en el nou currículum. Es defineixen com a competències clau aquelles necessàries per a la realització i desenvolupament personal, l’ocupabilitat, la integració social, l’estil de vida sostenible, l’èxit en societats pacífiques, el mode de vida saludable i la ciutadania activa (Recomanació del Consell de la UE, 2018). Aquestes competències es desenvolupen al llarg de la vida, abastant la infància, l’edat adulta i s’adquireixen a través d’aprenentatge formal, no formal i informal en diversos contextos, com la família, el treball i la comunitat (LOMLOE, 2020).

En l’àmbit empresarial, les competències laborals es defineixen com l’aplicació de coneixements, habilitats i comportaments en l’acompliment laboral. Es divideixen en competències bàsiques, que inclouen habilitats intel·lectuals, actituds i elements no cognitius, i competències específiques, relacionades amb coneixements adquirits mitjançant formació.

Influència de l’entorn i context

El context en el qual neix i es desenvolupa un individu exerceix un paper crucial en el desenvolupament de les seves competències. Bronfenbrenner proposa el model ecològic, que il·lustra com diversos sistemes afecten l’individu, des del microsistema (família, escola, grups d’amics) fins al macrosistema (creences culturals i valors).

En el cas dels joves beneficiaris del programa Zing, que provenen d’un context vulnerable, enfronten desafiaments addicionals en el seu desenvolupament. El programa ofereix una beca econòmica per a continuar estudis superiors i recursos complementaris, com a orientació vocacional, mentoria socioeducativa, inserció laboral i una xarxa de més de mil tres-cents joves en situacions similars. Aquestes mesures estan dissenyades per a ajudar els joves a trencar el cicle de la pobresa mentre es promou el desenvolupament de competències.

Mentoria socioeducativa

La mentoria exerceix un paper crucial en el programa Zing, ja que facilita la creació de vincles amb els joves, no sols amb el mentor, sinó també amb l’equip encarregat de supervisar les relacions. Això assegura la qualitat de les interaccions, fomentant la cohesió social, el desenvolupament competencial i el benestar emocional mitjançant trobades individuals i activitats culturals grupals.

En conclusió, és fonamental destacar la cerca de rigorositat del projecte mitjançant la creació d’instruments avaluatius per a mesurar l’impacte real d’aquestes relacions. Això permet extraure conclusions qualitatives d’aquesta metodologia amb múltiples possibilitats.

• Echeverría, B., Isus, S., Martínez, M.P. y Sarasola, L. (2008). Orientación profesional. Barcelona: UOC.
• Linares, E. T., Vilariño, C. S., & Villas, M. A. (2002). El modelo ecológico de Bronfrenbrenner como marco teórico de la Psicooncología. anales de psicología, 18.
• LOMLOE. Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre. (2020). FlippingBook. Recuperado 29 de abril de 2023, de https://documentos.anpe.es/ANPE_LOMLOE/

Víctor González Núñez, Project Manager de Mentoria del Programa Zing

L’educació s’enfronta a un dilema entre l’art i la ciència. Sovint, les intervencions educatives es basen en la intuïció i creences culturals, la qual cosa planteja preocupacions sobre la falta de coneixement sobre el seu impacte i legitimitat en la societat. Avaluar és un procés sistemàtic que recopila, analitza i interpreta dades per millorar la qualitat d’una intervenció. És responsabilitat de tots establir marcs comuns de referència per a recollir evidència de l’impacte de les intervencions educatives.

Des de ZING Programme utilitzem la mentoria (un procés d’acompanyament de duració predefinida) per a abordar quatre problemàtiques principals, l’abandó escolar, el desenvolupament d’habilitats metacognitives, el benestar psicològic i la reducció d’actituds xenòfobes, homòfobes o aporòfobes. S’ha implementat una Teoria del Canvi que identifica problemes, recursos, activitats i resultats esperats, i s’han fet servir diverses eines d’avaluació per a mesurar l’impacte en aquestes problemàtiques.

Durant l’any vinent i al costat de la Coordinadora de Mentoria Social i altres entitats, es crearà una eina d’avaluació i anàlisi del desenvolupament de competències transversals en el marc de la mentoria. L’avaluació d’impacte és fonamental per a mesurar l’efectivitat dels projectes de mentoria, guanyar legitimitat i millorar contínuament. I és imprescindible per a guanyar legitimitat davant joves en context de vulnerabilitat, així com davant la societat civil i els finançadors.

Dos desafiaments importants són l’avaluació a llarg termini i la creació de grups de control per a atribuir els efectes correctament. Això permetrà una avaluació més precisa i completa dels projectes de mentoria.

• Alegre, M. (2016). ¿Educación, arte o ciencia? Fundación Europea Sociedad y Educación
  https://www.sociedadyeducacion.org/blog/educacion-arte-o-ciencia/
• Dubois, D., Holloway, B., Valentine, J., Cooper, H. (2002). Effectiveness for mentoring programs for youth. American Journal of Community Psichology. 97-157.
• Preston, Prieto-Flores & Rhodes, (2009). Mentoring in context: a comparative study of youth mentoring programs in the United States and Continental Europe.