Marina Caymari, Tècnica Zing Network.
La pràctica de l’esport és fonamental per al desenvolupament dels adolescents, ja que a través d’ell es treballen competències transversals importants i s’exploren emocions profundes. Però si a això li afegim la participació en comunitat, l’esport es converteix en una eina d’inclusió social. Les relacions i vincles que es generen dins del joc tenen un impacte en la forma en què els adolescents es relacionen amb la seva comunitat i amb la societat en general.
Competències transversals a través de l’esport
L’esport ajuda a treballar competències transversals, com el treball en equip, la responsabilitat, l’empatia i la disposició a l’aprenentatge, que són fonamentals en la vida quotidiana i laboral.
El vincle entre aquestes competències i els valors de l’esport és estret, ja que aquest ofereix un escenari per a superar obstacles, gestionar emocions i relacionar-se amb uns altres.
Millora del benestar emocional a través de l’exercici físic
A més dels beneficis físics, l’esport també té un impacte positiu en el benestar emocional dels joves. L’exercici físic pot estimular la salut mental i el desenvolupament cognitiu, millorant l’autoestima i la confiança en un mateix.
No obstant això, durant la pràctica esportiva també poden sorgir emocions negatives que els joves han d’aprendre a controlar. És aquí on la figura del professional que dinamitza les activitats esportives té la seva rellevància, és important comptar amb professionals que ajudin els joves a canalitzar aquestes emocions i, de ser necessari, derivar a un especialista.
Els programes esportius comunitaris són clau per al desenvolupament individual i la inclusió social. Aquests programes actuen com a canalitzadors d’emocions, ofereixen un espai pedagògic i permeten la participació de diferents col·lectius de la comunitat. Perquè això sigui possible, és fonamental comptar amb professionals que ensenyin els valors de l’esport i acompanyin als joves en el seu procés.
L’esport també s’ha convertit en un aliat en la inclusió social, ja que permet als joves interactuar i compartir experiències amb persones d’altres col·lectius, fomentant la tolerància i trencant prejudicis i estereotips. Els programes esportius que tenen objectius pedagògics es converteixen en una mena d’oci educatiu que contribueix a la inclusió social.
En el cas dels joves en risc d’exclusió social, l’oci educatiu que ofereix l’esport els brinda l’oportunitat d’obrir-se a la comunitat. És a través d’aquests espais i eines que se’ls brinda la possibilitat d’integrar-se en la societat i contribuir a la seva millora.