Centres educatius de màxima complexitat, la importància de la seva identificació per a un bon acompanyament

Lali Bueno, Tècnica de beques instituts del programa ZING, Àrea d’Ocupabilitat.

Els ambients socials en els quals es troben aquests tipus d’institucions requereixen un seguiment individualitzat que és essencial.

Les escoles reflecteixen la realitat i l’entorn social en el qual estan situades. Per tant, en l’àmbit educatiu, sorgeixen situacions que reflecteixen les desigualtats més notables. Depenent de la zona en la qual es trobin les escoles o de la composició social dels seus estudiants, es requereixen eines i estratègies específiques per a assegurar el procés d’aprenentatge i prevenir la segregació dels alumnes.

Aquesta situació condueix a la necessitat de categoritzar i reconèixer les escoles de major complexitat. A Catalunya, segons el Consorci d’Educació, actualment existeixen 329 escoles públiques de màxima complexitat i 309 d’alta complexitat, considerant quatre nivells de classificació: estàndard, intermedi, alt i màxim. Els dos últims es denominen així a causa de la situació socioeconòmica desafiadora de molts dels estudiants, la qual cosa dificulta el seu procés d’aprenentatge. Per a avaluar aquesta situació, s’analitzen dades del Idescat relacionades tant amb els nivells educatius i l’ús de les famílies com amb la proporció de pares i mares sense ocupació, el seu origen en països en desenvolupament o les necessitats educatives especials dels estudiants, amb la finalitat d’identificar famílies en situació econòmica vulnerable i amb un alt risc social.

L’objectiu és dur a terme una discriminació positiva que impliqui l’assignació de recursos humans i materials addicionals per a garantir la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En resum, es busca convertir l’educació inclusiva, equitativa i de qualitat en un pilar essencial per a trencar els cicles de pobresa. Aquests objectius estan d’acord amb les prioritats de la Fundació Nous Cims a través del programa ZING, dissenyat per a transformar les vides de joves que no han tingut accés al món educatiu i laboral en igualtat de condicions que altres. Actualment, el programa treballa directament amb 17 instituts de Catalunya d’alta o màxima complexitat, oferint oportunitats a més de 200 dels seus estudiants. Aquestes són les escoles que participen en el programa amb el propòsit d’assegurar i facilitar el seu desenvolupament educatiu i la seva inserció laboral a través de l’exploració de vocacions per a més de 500 joves, atorgant beques d’impacte a més de 1000 beneficiaris i brindant un suport compromès. Per a mi, aquesta és la part més essencial del procés.

L’acompanyament com a element clau per a l’èxit educatiu

La rutina diària d’una escola de màxima complexitat és un desafiament constant, i les seves dificultats les converteixen en punts clau per a crear consciència. Això es deu tant a la diversitat d’estudiants com a l’atenció personalitzada que cada jove necessita. Per als alumnes, l’escola exerceix un paper fonamental, sent el seu espai segur i de creixement que requereix un seguiment individualitzat en el qual l’acompanyament és essencial i imprescindible.

D’aquí la urgència d’incorporar professionals especialitzats i, sobretot, una resposta sòlida per part de les institucions. Garantir l’èxit educatiu sense la col·laboració entre diferents departaments, administracions i organitzacions socials és una tasca impossible. Per tant, treballar en estreta col·laboració amb el personal docent, les famílies, els educadors i, sobretot, els joves és la part més important del procés. Actuar com un pont estable i segur entre les organitzacions socials, les escoles i les famílies és l’únic camí per a ajudar els joves a aconseguir les seves metes. Una atenció conscient, pacient i sensible a les diverses cultures, realitats socioeconòmiques i individualitats és l’única manera d’assolir els objectius. Per tant, és essencial enfortir totes aquestes estructures en l’àmbit educatiu, creant punts de trobada sòlids per a trencar els cicles d’exclusió.

Encara que és evident que la situació econòmica dels joves és un gran obstacle, la situació cultural sovint és encara més rellevant per a entendre els desafiaments que encaren enfront del sistema educatiu. Amb freqüència, aquestes situacions impliquen diferències i codis culturals diferents dels de l’àmbit educatiu. Per això, és essencial parar esment de manera imparcial, assertiva i conscient a tots els codis culturals, a tota la informació proporcionada i, sobretot, brindar suport al llarg de tot el procés per a aplanar el camí.

La importància de la discriminació positiva

És clar que el sistema educatiu públic és essencial per a avançar cap a la igualtat, però com es va esmentar al principi, el sistema en si mateix ja presenta desigualtats. Per tant, és necessari identificar i categoritzar aquests elements de manera objectiva i transparent, com suggereix la Comissió de Treball sobre Centres de Màxima Complexitat del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB). Si bé és essencial identificar-los, s’ha de tenir en compte que aquesta categorització hauria de ser provisional, ja que va en contra de l’objectiu fonamental d’aconseguir la igualtat educativa. No obstant això, en aquest procés, la identificació permet assignar els recursos necessaris per a abordar situacions específiques, com la co-docència, els plans d’ensenyament personalitzats, les aules d’acolliment i una major proporció de professors, així com un sistema de beques eficaç i complet.

És important assenyalar que el Departament d’Educació també estableix que les escoles no són una realitat immutable, per la qual cosa la revisió dels criteris esmentats s’actualitza cada quatre anys. Això genera preocupació entre els equips docents, que temen perdre aquesta categorització i, per tant, els recursos associats, la qual cosa es relaciona directament amb les retallades en educació.

Abordar la igualtat d’oportunitats des del tercer sector

És en aquest punt quan el tercer sector desenvolupa estratègies per a abordar aquests desafiaments, promovent la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu i ajudant els joves a aconseguir les seves metes independentment del seu entorn socioeconòmic. No obstant això, és fonamental reconèixer la importància de les institucions a donar suport a aquestes iniciatives, com s’ha emfatitzat anteriorment.

Veure article complet


Les competències transversals, habilitats clau per al futur de l'ocupació

Berta Villà, Project Manager Zing Network

Vivim en un món en constant canvi i desafiador, on la tecnologia, la digitalització, la intel·ligència artificial i les noves formes de treball ens plantegen reptes i oportunitats d’aprenentatge. Segons l’Informe sobre el Futur del Treball 2020 del Fòrum Econòmic Mundial, aproximadament la meitat de la força laboral en el món necessitarà adquirir noves habilitats en els pròxims anys, especialment en àrees com la resolució de problemes, l’autogestió, el treball col·laboratiu i el domini de tecnologies.

L’informe també identifica les següents habilitats com les més demandades pel mercat laboral en 2025:

  • Pensament analític i innovació
  • Aprenentatge actiu i estratègies d’aprenentatge
  • Resolució de problemes complexos
  • Pensament i anàlisi crítica
  • Creativitat, originalitat i iniciativa
  • Lideratge i influència social
  • Ús, control i monitoratge de la tecnologia
  • Disseny i programació de tecnologia
  • Resiliència, tolerància a l’estrès i flexibilitat
  • Raonament, solució de problemes i generació d’idees

En el passat, les habilitats tècniques específiques (hard skills) eren les més buscades per les empreses. No obstant això, en aquest nou paradigma, les habilitats toves o soft skills (indirectament relacionades amb l’acompliment laboral) són cada vegada més valorades.

Per a afrontar aquest desafiament, és fonamental invertir en educació. Una educació de qualitat pot reduir les desigualtats i trencar el cicle de la pobresa. És necessari garantir una educació inclusiva i equitativa, així com promoure oportunitats d’aprenentatge continu per a tots.

Aquest objectiu requereix la col·laboració de diferents actors:

  • Governs: han de centrar les seves polítiques públiques en l’educació.
  • Sector privat: ha d’invertir en àrees on l’administració pública no arriba.
  • Organitzacions no governamentals: han de treballar en l’educació dels joves i reforçar les habilitats transversals perquè puguin accedir a ocupacions de qualitat.

No obstant això, existeixen dificultats en l’actualitat. Més del 75% de les empreses de la Unió Europea afirmen tenir dificultats per a trobar treballadors amb les habilitats necessàries, i només el 37% dels adults reben formació de manera regular, segons Eurostat.

ZING Programme és un programa d’ocupabilitat de la Fundació Nous Cims el principal objectiu de la qual és millorar les oportunitats laborals de més de 2.000 joves en situació de vulnerabilitat que han participat en el programa. Això s’aconsegueix a través del descobriment vocacional, l’accés a estudis posteriors a l’obligatorietat i el suport personalitzat. El programa s’enfoca en el desenvolupament de les competències transversals més demandades en el mercat laboral, ampliant així les opcions per a accedir a ocupacions de qualitat.

El rol de la comunitat és fonamental en el procés formatiu i inserció laboral dels joves. Una comunitat és un grup de persones que comparteixen un objectiu comú. En el cas del Programa ZING, l’objectiu és ajudar a tots els joves de la xarxa a aconseguir una ocupació vocacional de qualitat mitjançant:

a) Reforçant les competències transversals més demandades pel mercat laboral.
b) Construint noves relacions personals i professionals que enriqueixin la seva xarxa de contactes per a assolir l’èxit educatiu i professional.

Impulsem una sèrie d’activitats i serveis basats en el treball per competències i en tres palanques estratègiques:

  1. Lifelong learning: La formació dels joves no es deté en finalitzar els seus estudis. En la nostra societat en constant canvi, és essencial continuar aprenent al llarg de la vida. Això es confirma en l’informe “Why lifelong learning is essential for modern society” de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Totes les activitats proposades als joves de la xarxa ZING, sigui en format en línia o presencial, són dirigides a treballar les competències més demandades per les empreses.
  2. Networking: Fomentem la creació de relacions personals i professionals a través d’activitats lúdiques, esportives i de la plataforma digital comunitària ZINGLAND.
  3. Compromís social: Empoderem als joves perquè siguin líders responsables i contribueixin a construir una societat més justa.

Veure article complet